sábado, 16 de noviembre de 2013

El que els pares fan a casa és el més important per a l’èxit dels alumnes.

Annie Kidder
Directora Executiva de "People for Education"
 
Les tres coses que he après


Hem de prendre més seriosament el paper de la família i crear una millor política per recolzar-lo.
 
Tema:

                         

1.-El que els pares fan a casa és el més important per a l’èxit dels alumnes.

En educació, tenim la tendència a centrar-nos en la implicació dels pares que podem veure: pares que col·laboren amb l’escola, pares que participen en comitès, pares que lluiten pel canvi, etc.

Però trenta anys de recerca internacional demostren que allò que els pares fan a casa és el més important per a l’èxit de l’alumne. La qüestió, doncs, és com podem passar als pares el missatge sobre el compromís que més importa? Enlloc de centrar tots els esforços en aconseguir que els pares vinguin a l’escola, les escoles han de desenvolupar millors maneres de comunicar-se amb els pares a casa. Els pares han de saber que més important que la col·laboració, que limitar el temps de veure la tele o fins i tot, que controlar els deures, hi ha quatres coses que poden fer que poden marcar una gran diferència: tenir altes expectatives envers els seus fills, parlar-los cada dia de l’escola; ajudar-los a crear bons hàbits i actituds de treball i llegir-los o llegir amb ells tant sovint com sigui possible i durant el màxim de temps possible.
                                                                     

2.-Comunicació, col•laboració i relacions fortes creen ponts vitals entre l’escola i les famílies.

Les relacions fortes entre les famílies i l’escola tenen un impacte positiu en els alumnes, però hi ha alguns elements clau en què cal centrar-se per aconseguir que aquesta relació sigui efectiva.
• La relació ha de ser col·laborativa. La col·laboració entre famílies, professors i altres actors de l’escola està vinculada amb menys absentisme, amb més compromís per part dels alumnes i més interaccions positives.
• La comunicació ha de ser en tots dos sentits. La comunicació en tots dos sentits permet crear confiança entre els professors, els alumnes i els pares. Més confiança i una comunicació més efectiva farà que sigui més fàcil pels alumnes el pas entre escola i casa amb una bona actitud envers tots dos, cosa que permet millor resistència i resultats.
Les escoles no poden esperar passivament que les famílies s’hi acostin. Les escolen han de prendre la iniciativa i assegurar-se que les eines que utilitzen són rellevants per a tots els pares, i que s’enfronten activament als reptes com ara comunicar-se amb els pares que no poden arribar a l’escola, o que parlen altres llengües.
                                                                    

3.-Qui seu a la taula?

Els pares i les famílies tenen un paper clau en el sistema educatiu: amb els seus propis fills, amb les escoles dels seus fills i en la governança educativa. Els pares poden ser defensors, comentaristes de les polítiques i consellers vitals dels educadors, dels legisladors i de tot el sistema polític.
Però quan pensem en el rol dels pares i de les famílies en la governança, és important recordar que les habilitats no estan distribuïdes de forma igualitària entre totes les famílies.   Les portes s’obren per a aquells que tenen capital social per obrir-les i les veus que sentim més sovint en educació són les de residents de llarga durada, classes mitjanes o altes amb educació universitària. Per a moltes famílies, el sistema educatiu ve amb barreres a la seva implicació, tant a nivell individual com governatiu.
El nostre objectiu hauria de ser treballar per construir més capacitats per tal que tots els pares i totes les famílies tinguin veu en el sistema, tot mantenint “un ull en el premi” de l’equitat d’accés i l’equitat de resultats.

http://les3coses.debats.cat/ca/expert/annie-kidder

El joc com a eina de creixement emocional

Xerrada debat: "El joc com a eina de creixement emocional"

El proper dia:                                   
20/11/2013
A càrrec de: Sílvia palou vicens, psicòloga, mestra d'educació infantil, especialista en educació emocional i pedagogia sistèmica

Ho organitza: Equip d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència - EAIA
Ciutadania i Drets Civils
Oficina d'Atenció Ciutadana de l'Àrea de Serveis a les Persones, Cohesió i Benestar Social

Lloc: Biblioteca Central de Terrassa - BCT
Adreça: Ps de les lletres, 1                                                                                                
Preu: Gratuït
Hora: 18:30 - 20:30

Xerrada al voltant del dret de la infància al joc com a element educatiu, amb motiu del DUDI (Dia Universal dels Drets de la Infancia)

De les petites diferències a les grans dificultats

Xerrada sobre el fracàs escolar: "De les petites diferències a les grans dificultats"

El proper dia                               
18/11/2013
A càrrec de: Psicòlegs professionals

Ho organitza: Sap Spai: Cooperativa sense ànim de lucre de suport psicopedagògic infanto-juvenil

Lloc: Biblioteca Central de Terrassa - BCT
Adreça: Ps de les lletres, 1                                                                                                
Preu: Gratuït
Hora: 10:30 - 12:30

lunes, 11 de noviembre de 2013

Francesco Tonnuci "Una ciencia para los niños o una ciencia de los niños?"

Francesco Tonucci, és un pedagog italià especialitzat en educació infantil. Proposa adoptar el punt de vista de l'infant i deixar-lo més lliure, tant a l'escola com a casa. Ha promogut diverses iniciatives per fomentar la participació dels nens i nenes, com el camí escolar, el parlament dels nens o els consell urbans.
Tonucci ha dibuixat diverses tires còmiques amb el pseudònim de Frato. De fet, les seves vinyetes serveixen per denunciar la situació de l'escola tradicional, ancorada en mètodes obsolets.
 

Aquí teniu el vídeo íntegre de la conferència de Francesco Tonucci al Kursaal de Manresa el passat 14 d'octubre del 2013, "Una ciencia para los niños o una ciencia de los niños?"

Ja direu qué us ha semblat.

http://vimeo.com/77459722