sábado, 16 de noviembre de 2013

El que els pares fan a casa és el més important per a l’èxit dels alumnes.

Annie Kidder
Directora Executiva de "People for Education"
 
Les tres coses que he après


Hem de prendre més seriosament el paper de la família i crear una millor política per recolzar-lo.
 
Tema:

                         

1.-El que els pares fan a casa és el més important per a l’èxit dels alumnes.

En educació, tenim la tendència a centrar-nos en la implicació dels pares que podem veure: pares que col·laboren amb l’escola, pares que participen en comitès, pares que lluiten pel canvi, etc.

Però trenta anys de recerca internacional demostren que allò que els pares fan a casa és el més important per a l’èxit de l’alumne. La qüestió, doncs, és com podem passar als pares el missatge sobre el compromís que més importa? Enlloc de centrar tots els esforços en aconseguir que els pares vinguin a l’escola, les escoles han de desenvolupar millors maneres de comunicar-se amb els pares a casa. Els pares han de saber que més important que la col·laboració, que limitar el temps de veure la tele o fins i tot, que controlar els deures, hi ha quatres coses que poden fer que poden marcar una gran diferència: tenir altes expectatives envers els seus fills, parlar-los cada dia de l’escola; ajudar-los a crear bons hàbits i actituds de treball i llegir-los o llegir amb ells tant sovint com sigui possible i durant el màxim de temps possible.
                                                                     

2.-Comunicació, col•laboració i relacions fortes creen ponts vitals entre l’escola i les famílies.

Les relacions fortes entre les famílies i l’escola tenen un impacte positiu en els alumnes, però hi ha alguns elements clau en què cal centrar-se per aconseguir que aquesta relació sigui efectiva.
• La relació ha de ser col·laborativa. La col·laboració entre famílies, professors i altres actors de l’escola està vinculada amb menys absentisme, amb més compromís per part dels alumnes i més interaccions positives.
• La comunicació ha de ser en tots dos sentits. La comunicació en tots dos sentits permet crear confiança entre els professors, els alumnes i els pares. Més confiança i una comunicació més efectiva farà que sigui més fàcil pels alumnes el pas entre escola i casa amb una bona actitud envers tots dos, cosa que permet millor resistència i resultats.
Les escoles no poden esperar passivament que les famílies s’hi acostin. Les escolen han de prendre la iniciativa i assegurar-se que les eines que utilitzen són rellevants per a tots els pares, i que s’enfronten activament als reptes com ara comunicar-se amb els pares que no poden arribar a l’escola, o que parlen altres llengües.
                                                                    

3.-Qui seu a la taula?

Els pares i les famílies tenen un paper clau en el sistema educatiu: amb els seus propis fills, amb les escoles dels seus fills i en la governança educativa. Els pares poden ser defensors, comentaristes de les polítiques i consellers vitals dels educadors, dels legisladors i de tot el sistema polític.
Però quan pensem en el rol dels pares i de les famílies en la governança, és important recordar que les habilitats no estan distribuïdes de forma igualitària entre totes les famílies.   Les portes s’obren per a aquells que tenen capital social per obrir-les i les veus que sentim més sovint en educació són les de residents de llarga durada, classes mitjanes o altes amb educació universitària. Per a moltes famílies, el sistema educatiu ve amb barreres a la seva implicació, tant a nivell individual com governatiu.
El nostre objectiu hauria de ser treballar per construir més capacitats per tal que tots els pares i totes les famílies tinguin veu en el sistema, tot mantenint “un ull en el premi” de l’equitat d’accés i l’equitat de resultats.

http://les3coses.debats.cat/ca/expert/annie-kidder

El joc com a eina de creixement emocional

Xerrada debat: "El joc com a eina de creixement emocional"

El proper dia:                                   
20/11/2013
A càrrec de: Sílvia palou vicens, psicòloga, mestra d'educació infantil, especialista en educació emocional i pedagogia sistèmica

Ho organitza: Equip d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència - EAIA
Ciutadania i Drets Civils
Oficina d'Atenció Ciutadana de l'Àrea de Serveis a les Persones, Cohesió i Benestar Social

Lloc: Biblioteca Central de Terrassa - BCT
Adreça: Ps de les lletres, 1                                                                                                
Preu: Gratuït
Hora: 18:30 - 20:30

Xerrada al voltant del dret de la infància al joc com a element educatiu, amb motiu del DUDI (Dia Universal dels Drets de la Infancia)

De les petites diferències a les grans dificultats

Xerrada sobre el fracàs escolar: "De les petites diferències a les grans dificultats"

El proper dia                               
18/11/2013
A càrrec de: Psicòlegs professionals

Ho organitza: Sap Spai: Cooperativa sense ànim de lucre de suport psicopedagògic infanto-juvenil

Lloc: Biblioteca Central de Terrassa - BCT
Adreça: Ps de les lletres, 1                                                                                                
Preu: Gratuït
Hora: 10:30 - 12:30

lunes, 11 de noviembre de 2013

Francesco Tonnuci "Una ciencia para los niños o una ciencia de los niños?"

Francesco Tonucci, és un pedagog italià especialitzat en educació infantil. Proposa adoptar el punt de vista de l'infant i deixar-lo més lliure, tant a l'escola com a casa. Ha promogut diverses iniciatives per fomentar la participació dels nens i nenes, com el camí escolar, el parlament dels nens o els consell urbans.
Tonucci ha dibuixat diverses tires còmiques amb el pseudònim de Frato. De fet, les seves vinyetes serveixen per denunciar la situació de l'escola tradicional, ancorada en mètodes obsolets.
 

Aquí teniu el vídeo íntegre de la conferència de Francesco Tonucci al Kursaal de Manresa el passat 14 d'octubre del 2013, "Una ciencia para los niños o una ciencia de los niños?"

Ja direu qué us ha semblat.

http://vimeo.com/77459722

jueves, 31 de octubre de 2013

El mètode definitiu per tenir fills lectors

L’impuls de la lectura, una prioritat


L’impuls de la lectura esdevé un objectiu estratègic de la millora de l’èxit escolar.
Si, des de casa, voleu treballar aquests hàbits de lectura, us recomanem que llegiu el llibre “El mètode definitiu per tenir fills lectors” de Joan Carles Girbés.

La Fundació Jaume Bofill és una entitat que treballa per reduir les desigualtats socials, essencialment amb la promoció de l'educació i de la cultura. Ara, en col·laboració amb La Caixa, ha engegat un ambiciós projecte de reducció del fracàs escolar entre l'alumnat del 2n cicle de Primària mitjançant el foment de la lectura (en concret, de la comprensió lectora).
LECXIT s'ha implantat ja durant aquest curs en 10 centres pilot de Catalunya. Però les accions de conscienciació i d'actuació pedagògica no es redueixen a les escoles, sinó que treballen de manera integral l'ecosistema dels infants per aconseguir la implicació no només del centre escolar, sinó també de l'alumnat, la família i l'entorn. I cadascun d'aquests àmbits està dotat amb recursos específics, que tenen com a eix vertebral el suport de nombrosos voluntaris. 
 
 El mètode definitiu per tenir fills lectors, prometem consells i receptes miraculoses per garantir l'èxit escolar, però en realitat (com comprovareu, si el llegiu) apuntem quatre possibles passos per promoure amb garanties la lectura en l'àmbit familiar:
Pas 1 – Estimem els llibres i la lectura
Pas 2 – Donem exemple
Pas 3 – Triem el llibre adequat
Pas 4 – Despleguem els nostres encants
Sembla senzill, veritat? I potser ho és!

Aquí el teniu: 

jueves, 19 de septiembre de 2013

Benvinguts al nou curs escolar

Un any més us donem la benvinguda al nou curs escolar.

Esperem que l’estiu us hagi estat molt profitós i hagueu gaudit amb els vostres fills/es.

jueves, 13 de junio de 2013

ESCOLES PER PREPARAR EL FUTUR

http://www.debats.cat/ca/debats/crear-escoles-que-preparin-al-futur


Per a Richard Gerver, exdirector de l’escola primària Grange (Gran Bretanya) i expert en lideratge, creativitat i canvi organitzatiu, hi ha tres conceptes que marquen com han de ser les escoles del futur: viure, aprendre i riure.
 

Viure

  • L’escola ha de fer que els alumnes visquin les seves vides al màxim. Que aixequin el cap i busquin els seus interessos, explotin les seves potencialitats i habilitats. Que descobreixin qui són com a individus i com a membres d’un col·lectiu. I tot això no té a veure amb superació d’exàmens i amb notes.
  • L’escola s’hauria d’assemblar a allò que els alumnes esperen d’ella (el llibre The school I would like recull opinions de joves de tot el Regne Unit sobre quina és la seva escola ideal).
  • L’escola no ha d’estar marcada pel control, sinó per donar les eines per a apoderar els estudiants.
  • Si volem que nens i joves siguin innovadors, que s’arrisquin, que vulguin canviar, els primers que han d’acceptar el repte de canviar són els professors, que massa sovint tenen por del risc, d’introduir canvis en la seva forma d’educar.

Aprendre

  • L’educació és una de les qüestions més valuoses que una societat pot aportar. Però l’educació actual està basada a ensenyar com superar exàmens i no pas a aprendre realment. Aquest tipus d’educació no és motivador («Has d’aprendre per a poder aprovar exàmens, que et permetran continuar aprenent per a fer exàmens encara més grans i difícils, que et permetran anar a la universitat a continuar aprenent a superar exàmens»). No és estrany que tants joves vulguin sortir del sistema: «No vull fer més exàmens».
  • L’aprenentatge ha de ser motivador, ha de ser emocionant i ha de ser important en el moment. Els nens i joves no pensen en el futur. Aprendre ha d’aportar alguna cosa irresistible ara.
  • No pot haver-hi un únic tipus d’educació per a tothom i no la poden decidir polítics i sindicats. L’educació s’ha d’adaptar a cada nen o jove i al seu entorn i és l’educador qui ha de decidir com ha de ser aquesta educació. El nostre sistema educatiu hauria d’estar construït pensant en el desenvolupament dels nens.
  • No tots els nens són bons per aprovar exàmens però tots tenen potencialitats que s’han de poder explotar i que han de sortir a la llum.

Riure

  • L’entorn educatiu ha de ser divertit. Els infants s’ho han de passar bé.
  • La por i la repressió no han de marcar l’educació. Amb por els alumnes no aporten el millor que poden donar. En un entorn rialler, els alumnes estan més oberts i aprenen respecte mutu.

L’educació clàssica provoca fracassos

Per a Gerver, «l’educació formal, clàssica, basada a superar exàmens, no crea persones creatives i innovadores preparades per al futur que els tocarà viure en el segle XXII, sinó persones que s’acostumen a ser gestionades (s’acostumen que els diguin què han d’aprendre i com ho han d’aprendre). L’educació clàssica provoca que moltes persones siguin fracassades perquè esperen ser gestionades».
El ponent dóna un exemple de canvi de tendència: «La Xina és un dels països que obté millors resultats en l’informe PISA perquè ensenya a superar exàmens».
«El repte que tenim –conclou Gerver–­ és crear sistemes educatius del segle XXII que ensenyin que el món és aquí per a agafar-lo i que els joves inventin el seu futur, construint entorn del somriure i de l’aprenentatge continu.»

lunes, 3 de junio de 2013

Educar no és donar carrera per viure, sinó temperar l'ànima per a les dificultats de la vida.

Educar no és donar carrera per viure, sinó temperar l'ànima per a les dificultats de la vida.
(Pitàgores)

Què volem els pares per als nostres fills?

Que siguin feliços
Que siguin persones responsables
Que prenguin decisions encertades
Que es converteixin en adults independents
Els nostres adolescents són vulnerables (com també ho vam ser nosaltres) i necessiten sentir-se acceptats en un moment de les seves vides en el qual es fan moltes preguntes per a les quals no troben resposta. En aquesta etapa, a més, se senten tremendament incompresos pels seus pares que han passat de ser superherois a gairebé enemics.

Volen ser independents però es troben totalment desorientats. Necessiten viure intensament el seu present a la vegada que dissenyen el seu futur.

Es mengen el món, necessiten conèixer, experimentar i no sempre trien camins recomanables. El que no vol dir que no puguin equivocar ja que gairebé és l'única manera d'aprendre.

Educant amb valors aconseguirem desenvolupar l'autoconfiança per tal que siguin capaços de prendre decisions, assumir responsabilitats i expressar els seus punts de vista per impopulars que siguin defensant el que consideren correcte.

RALPH EMERSON va dir: La confiança en un mateix és el primer secret cap el èxit.

Thomas Edison estava inventant la bombeta. Després de "fracassar" moltíssimes vegades fins a trobar el material adequat per el filament, abans que acabés triomfant amb el tungstè, un amic li va preguntar:

- No et desanimis amb tants fracassos?

I ell va respondre:

- No són fracassos, són revelacions que em reflecteixen qual ha de ser el meu proper pas.

Dediquem l'esforç i el temps que necessiten per tal que descobreixin les seves pròpies passions, perquè dissenyin el seu camí. No creuen que és una cosa summament important com per deixar-lo a l'atzar?

Probablement vostès hagin passat per diversos bancs a la recerca de la millor hipoteca; hagin visitat cases i cases fins a descobrir la ideal, hagin anat a diferents concessionaris abans de decidir-se per un model concret de cotxe, i potser inverteixen temps i esforç en anar a diferents supermercats a la recerca de la MILLOR oferta, i / o el MILLOR preu.

El futur dels nostres fills, dels teus fills, mereix menys?

S’ACABA EL CURS ESCOLAR !

S’ACABA EL CURS ESCOLAR !


S’acosten dies on a moltes cases tothom estarà pendent de les «notes» de fi

de curs. Dels resultats d’aquestes notes dependrà l’estiu de molts estudiants:

un estiu engrescador i ple d’oportunitats, si han estat bones, o un estiu de

càstigs, professors de repàs i llibres i llibretes carretejades allà on vagi el nen.

Deia una neuropediatra, fa un temps a La Vanguardia, que entre un 10 i 15 % dels

estudiants pateix algun tipus de trastorn d’aprenentatge que els impedeix aconseguir

un rendiment acadèmic satisfactori. Pensem que és una dada prou significativa

i que ens hauria de fer pensar que abans de començar a posar càstigs, prohibicions

i professors de repàs, ens hauríem de preguntar: és possible que la causa

sigui una dificultat d’aprenentatge?

Pot ser que aquesta dificultat no el deixi funcionar amb unes mínimes garanties d’èxit?

Li pot generar una baixa autoestima alimentada per la mateixa incomprensió de

no saber què li passa? Molts psicòlegs, logopedes i educadors que treballen amb

molts nens amb dificultats específiques d’aprenentatge diuen que encara no han diagnosticat

cap fracàs que estigui relacionat amb la «gandulitis» o el «pasotisme». Diuen,

pel contrari, que el millor que es pot fer és esbrinar «la causa del fracàs escolar».

Pensem que si un nen no és hàbil en l’esport, la música, la informàtica, el dibuix,

la plàstica o fent manualitats, no tindrà els mateixos problemes que el nen que li

costa molt mantenir l’atenció, llegir amb la mateixa rapidesa, fluïdesa i exactitut

que la majoria dels nens de la seva classe, escriure sense tantes faltes d’ortografia,

entendre i memoritzar, recordar allò que acaba d’estudiar, organitzar-se, reflexionar,

repassar o posar-se a fer els deures sense massa esforç. Potser són

aquests fets tan importants per a l’aprenentatge la causa de que no arribi el desitjat

aprovat, i no una manca de capacitats intel·lectuals. En aquest sentit, conclouen

els experts que el gran problema dels trastorns específics d’aprenentatge és la

ignorància. Convé doncs, en aquests casos posar-se en mans dels especialistes

adequats.

Fotorecomanació de llibres per aquest estiu

Benvolgudes famílies,
Sou dels que aprofiteu les vacances per llegir? Trobeu que no hi ha res més relaxant que llegir un llibre estirats sobre l’herba de la muntanya o a sota el para-sol a la platja? Quin és el vostre moment preferit?
Aquest estiu des del biTer, el blog de les biblioteques públiques de Terrassa, volem compartir recomanacions fresquetes entre l'equip bibliotecari, persones usuàries dels diferents serveis i tothom qui vulgui participar. La fórmula escollida és la de "fotorecomanació" i consisteix en que il•lustreu la vostra recomanació de lectura amb una fotografia o vídeo de la vostra propietat i respectant els drets d'imatge de les persones que hi apareguin, tenint en compte que serà publicada a Internet. La imatge pot ser del llibre recomanat en un entorn o situació suggerida, o inspirada en el propi llibre o en les lectures de vacances, lectures d'estiu, lectures a la fresca...
Juntament amb la imatge caldrà que ens aporteu també la següent informació: nom de la persona que recomana; petita citació bibliogràfica del llibre (autor, títol, editorial) i el text de la recomanació, sempre que sigui possible, breu i amb ganxo.. ens heu de convèncer que el vostre llibre és el més interessant de tots!
Ajudeu-nos a omplir les maletes de bones lectures
 
Biblioteca Districte 6
Ajuntament de Terrassa
Rambla Francesc Macià, 193
Tel. 93 7397420- Ext. 3499

jueves, 7 de febrero de 2013

Identidad Digital y recomendaciones para menores

Identidad Digital y recomendaciones para menores



#1XD130115

El concepto que tienen los demás sobre nosotros se basa en la información que emitimos. De ésta información depende que nuestro entorno perciba aquellos valores importantes con los que queremos se nos asocie (responsabilidad, credibilidad, confianza...).

El vestir, el aspecto, la forma de hablar o escribir, suelen ser algunas de las primeras informaciones que transmitimos cuando interactuamos con otras personas.

Somos conscientes de cómo queremos presentarnos ante los demás según que circunstancias. Por ejemplo, podemos controlar aquellos aspectos personales que nos interesa resaltar cuando estamos en un ambiente profesional.

En función de las experiencias vividas vamos adquiriendo habilidades para controlar la imagen que transmitimos hacia los demás, realzando lo positivo y descartando aquellos otros que consideramos negativos.

Desde la incorporación de las TIC a nuestra sociedad, la actividad que se genera por parte de los usuarios está quedando registrada de forma permanente en Internet. Lo que se publica sobre nosotros en redes sociales, imágenes, vídeos, comentarios... bien sea añadido por nosotros o por otros, conforma un conjunto de informaciónes que se asocia a nuestra imagen personal y se define como "identidad digital".

Los jóvenes crecen formando parte de esta vida social digital y debido a su falta de experiencia aún no disponen de la conciencia sobre la importancia de controlar la imagen propia. Conforme vayan alcanzando distintas etapas en sus vidas, deberán enfrentarse a la valoración de personas desconocidas y es ya una realidad que la identidad digital se está utilizando como herramienta de valoración.

Participar en un proceso de selección para un puesto de responsabilidad, una subvención o un préstamo, son ejemplos de situaciones que pueden verse inicialmente afectadas si la identidad digital no refleja los valores requeridos para su concesión, pero también puede afectarnos otras situaciones de carácter personal, como por ejemplo, sobre la percepción inicial que pueden tener los miembros de una comunidad a la que pretendamos acceder o seamos recién llegados.

Una vez más, los educadores debemos intervenir en este asunto, recurriendo al sentido común y la experiencia personal para que los menores sean conscientes del alcance de sus actuaciones en Internet y los inconvenientes que el uso inapropiado de la tecnología puede generarles en el futuro, resaltando que éste un medio donde queda registrado de forma permanente cualquier acción que se realice y por ello cuando se comete un fallo, a diferencia que en la vida real, en Internet no existe el olvido.

Como recomendación para la gestión de la identidad digital de los menores destaco tres puntos generales:

  • Prevención: No publiques ni compartas información que pueda comprometerte de alguna forma, ni tan siquiera a sabiendas que la información está protegida y lo haces de forma privada.
  • Control: Vigila lo que publican sobre ti y avisa tus amigos que cosas no quieres que compartan.
  • Limpieza: Borra o solicita se elimine aquellas informaciones publicadas que puedan comprometer tu imagen personal.

martes, 5 de febrero de 2013

DIA DE INTERNET SEGURA 2013

Congreso


II CONGRESO NACIONAL "JOVEN Y EN RED"

El próximo 5 de Febrero, Día Internacional de la Internet Segura, se celebra en Madrid el II CONGRESO NACIONAL "JOVEN Y EN RED", organizado por el Centro de Seguridad en Internet para los menores en España, integrado en el Safer Internet Programme de la Comisión Europea. En dicho Congreso participarán alumnos/as miembros de los Paneles de Jóvenes.
300 niños y adolescentes entre 11 y 17 años, se reunirán para trasladar a la sociedad sus puntos de vista sobre las "relaciones que los menores establecen con internet y las TIC", así como para plantear soluciones al ciberbullying y poner de manifiesto la necesidad de establecer formas de relación respetuosas en internet y las redes sociales. Todo ello siguiendo el lema del día para toda Europa: CONÉCTATE Y RESPETA.
EL Congreso del 5 de Febrero es el ACTO CENTRAL DEL SAFER INTERNET DAY -SID 2013- "Día Internacional de la Internet Segura", que se celebra cada año auspiciado y promovido por la COMISIÓN EUROPEA. Tiene seguimiento en toda Europa y en más de 70 países de todo el mundo.
Este año, el lema elegido por la Comisión Europea para la celebración del SID 2013 es: "CONÉCTATE Y RESPETA", y tiene como principal objetivo poner de manifiesto entre los menores de edad la necesidad de mantener en internet las normas básicas de respeto y relación que se aplican también fuera de la Red.
Los propios menores serán los protagonistas del evento central del día, mediante la celebración del CONGRESO NACIONAL en el que las mesas de debate estarán protagonizadas por los propios alumnos/as.
  • DÍA: 5 de Febrero (Día Internacional de la Seguridad en Internet)
  • HORA: Inauguración a las 10.00 horas
  • PRENSA: 9.30 horas
  • LUGAR:MINISTERIO DE INDUSTRIA -Salón de Actos- (Paseo de la Castellana, 160)
  • ASISTENTES: Alumnos/as con edades comprendidas entre los 11 y los 15 años.
  • ORGANIZA: Centro de Seguridad en Internet para España del Safer Internet Programme de la Comisión Europea: PROTEGELES y CESICAT.

sábado, 19 de enero de 2013

Conferencia Óscar Corominas

Como padres, la excelencia en la educación pasa en centrarnos en las fortalezas de nuestros hijos y trabajar sobre ellas. Esta es la manera de aumentar su umbral de automotivación”.
“Lo más importante cara a los hijos es que jueguen, esa es su profesión. Es donde liberan todos sus pensamientos creativos y asociativos”
“Cuando no preservamos nuestro nivel óptimo de automotivación, facilitamos que se desencadenen un número mayor de pensamientos negativos”.
“La curva de estrés es negativa cuando el reto es muy superior a la percepción que tenemos de nuestras capacidades. Aparecen entonces la angustia, la ansiedad…
También es negativa cuando nuestras capacidades exceden el reto planteado. Aparece entonces el aburrimiento. Sólo en el punto donde se equilibra nuestro sentido de valía y capacidad a fin de afrontar un reto, se produce un nivel óptimo de motivación.”.
El ¨cómo¨ hacemos las cosas en esta vida, define el grado de compromiso y pasión que queremos poner en todo lo que hacemos”.
La empatía es ponerse en el lugar del otro en sus emociones, sentimientos y atendiendo a su propia psicología”.
“Cuando no empatizamos con los demás, en realidad es porque no nos conocemos bien a nosotros mismos.
“Debemos ser capaces de escuchar antes de empezar a ¨diseñar¨ la vida de los demás. De hecho, no tenemos que diseñar la vida de nadie, sino acompañar para que cada cual descubra por si mismo, su propia realidad”.
“Todo ser humano tiene como haber la capacidad de influir sobre los demás. Lo importante es si esta influencia se enfoca a fin de hacer a los demás más libres y responsables y por tanto, habilitarles con una mayor capacidad de amar, o manipularles, reduciendo en este caso, su capacidad de libertad y voluntad a fin de que se cumplan estrictamente nuestros deseos”.
“Existe un tipo de conocimiento propio del amor: el conocimiento por con naturalidad. No estamos equivocados si pensamos que dicho grado de conocimiento es un alto grado de compromiso frente a nuestros hijos, porque nos exige estar siempre ¨en forma¨ y atentos a su desarrollo de forma excelente.”
“Cuanta mayor participación en el Ser, mayor compromiso con uno mismo. El hacer debe siempre ser una respuesta ponderada, discernida y equilibrada con el propio ser personal”.
“Hay que caminar por la vida preservando tu propia identidad y autenticidad. Si lo haces así, no lo dudes, podrás armonizarte con más facilidad y tu entorno se acomodará a tu propia manera de ser“.
“Si nos dejamos gobernar por los pensamientos negativos, generaremos desorden”
“El ser humano tiende a atrofiar la realidad porque nos quedamos sólo con los pensamientos negativos”
“Todos tendemos a vivir una vida de forma distorsionada. Un ejemplo de ello es el estado de euforia que nos sobreviene un viernes y la amarga ¨depresión¨ de enfrentarnos a un lunes. Esta misma disfunción es la que lleva a la persona a postergar su felicidad a un acontecimiento futuro tal como las vacaciones. Cuando sólo vivimos anhelando las vacaciones, estamos privándonos de encontrar sentido a nuestro día”.
“Solo viviendo desde la confianza, se crean los condicionantes óptimos para llegar a la máxima creatividad”.

PUBLICACIÓ AL DIARI DE TERRASSA